Rutes Ciutat

Aquesta pàgina designada a la descripció de la ciutat i els seus monuments els convida a recrear-se i descobrir la capital de la Ribera. Únicament haurà de deixar-se portar per les tres propostes aquí descrites, i en cas de desitjar més informació sobre les rutes o els monuments, tan sols amb un clic a les paraules acolorides l'podrà obtenir.

Jo. ALZIRA EN UN DIA
Li proposem com a punt de partida del nostre itinerari d'vianant que l'iniciï en l'anomenat Parc de l'Aràbia Saudita. Situat aquest al principi de l'avinguda Lluís Suñer, ens permetrà constatar la immediatesa del Xúquer (Xúquer), riu que antigament envoltava Alyazirat, i contemplar uns 255 metres de parets emmurallades i torrasses, restaurat 1973, de qui va ser recinte islàmic. Des d'aquest punt podem localitzar davant la caserna de la Guardia Civil una ogiva gòtica, relíquia de l'església demolida de Santa Maria. S'obre avui dia una diagonal que en altres temps enllaçava els dos ponts de pedra que possibilitaven creuar la Vila. Conformen aquesta els carrers Majors de Santa Maria, Santa Llúcia, Sant Roc, i Santa Caterina.

La Vila, actualment en lamentable estat per les recents inundacions de 1982 i 1987, acollia entre el recinte emmurallat el nucli urbà de major excel·lència i personalitat de la ciutat. El vianant podrà descobrir façanes d'habitatges rurals típics i mostres d'un historiacismo modernista lligat a la burgesia terratinent. Suggerim parar-se davant de dos portals: el de qui va ser convent de les Llúcies i el del nombre 29 carrer Sant Roc. La primera, que donava accés al primitiu hospital d'Alzira, està lligada a la magnanimitat del mecenes Pere Esplugues. De la seva façana renaixentista assenyalaríem el barrat escut de la Vila; de la segona, l'harmonia de les seves dovelles. Dels en altres temps nombrós quadres ceràmics (patronímicas estacions de l'via crucis), pocs subsisteixen des 1882. Arribarem a la doble replaça del Carbó-Sufragi i Casasús, que ens permetrà contemplar en tota la seva magneficiencia la Casa Consistorial d'Alzira. Construïda entre els anys 1547 i 1603, acull en el seu crujia noble elements gòtics, renaixentistes i barrocs. Li suggerim una visita ràpida a l'interior, del qual destaquen en gran mesura el Saló Noble i l'Arxiu Municipal. El Saló, ubicat a la primera planta, custodia un variat conjunt d'obres d'art.

Destaca el retaule de Sant Silvestre que data del 1597 pintat per Vicent Requena i restaurat encertadament en 1992. Acompanya a aquesta peça de primer ordre, un Apostolado gòtic del cercle del mestre de Villahermosa, i diversos llenços que comprenen antologicamente la trajectòria de l'alzireny Teodor Andreu Sentamans. Una monumental “Immaculada”, procedent de l'extint convent de Santa Bàrbara, és la millor peça escultòrica. A la plaça de Santa Caterina , davant del Monument a la Constitució, antic monument als caiguts remodelat per Leonardo Borràs, s'aixeca la façana barroca del temple homònim a la plaça. Aquest immoble, de ecléptica arquitectura, uneix amb certa harmonia traços gòtics, renaixentistes i barrocs. Conserva per als riberencs, segons la tradició històrica documentada, en broncíneas escultures, les relíquies dels germans sarraïns Sant Bernat, Maria i Gràcia, patrons de la ciutat. Adossada a la façana que recau a les places del Sufragi-Carbó, crida l'atenció, per la seva arriscat equilibri, la torre-espadanya del templo. Recorrent l'últim tram del carrer Major, accedim a l'avinguda dels Sants Patrons per arribar a una illeta, en la qual subsisteixen els edicles de qui va ser pont de Sant Bernat. Se situen en dos casilicis coronats per escultures de les advocacions masculines i femenines, Sant Bernat, Maria i Gràcia. Criat en 1717 pels canonges Jaume Cervera i Nicolau Bas, van ser esculpits, a partir dels dissenys de Leonardo juliol Capuz, per Francisco Vergara Vell. Arruïnats en 1936, Antoni Ballester va remodelar les escultures perdudes o mutilades, que serien esculpides al taller d'Elies Cuñat.

Si volem continuar el nostre itinerari a peu, pot observar l'apartat quiosc de la plaça Major, executat al taller de X. Claur, que s'ha traduït en ceràmica la iconografia d'Alzira recreada per l'alzireny Ricardo Fluixà. D'aquest pintor té la Cooperativa “l'Agrícola”, una excel·lent col·lecció d'històrics paisatges locals. Podríem suggerir igualment visitar el Cercle Alzireny, denominat comunament per les seves orígens com La Gallera. Aquest colossal immoble, enfront de les Escoles Pies, testimonia l'esplendor de la burgesia terratinent alzirenya. Iniciada la construcció en 1885, mostra en els salons Àrab i Valencià l'eclecticisme historicista, Les Escoles Pies (antic convent de Sant Agustí, 1270-1936) acull actualment dependències de la Casa de la Cultura. La bella forma de la seva façana té continuïtat en el pati porticat, a l'escalinata d'accés a les diferents plantes i en alguns murs claustrals. La biblioteca, el Museu local, l'emissora de ràdio municipal, la sala d'exposicions i diverses sales d'usos múltiples ocupen les seves dependències. Als afores de la Ciutat es localitzen alguns temples parroquials: L'Encarnació, Sant Joan o Sants cap. Del primer, antic convent dels Caputxins, destaca, al costat de la seva estructura barroca, un espectacular retaule ceràmic o el Pas processional que representa l'Oració de Jesús en l'Hort.

En el temple de Sant Joan Baptista interessa valorar el conjunt de les seves peces escultòriques, i dels Sants Patrons la totalitat de les seves vidrieres, en les quals Antonia Mir ha historiat brillantment la biografia de Hammad Ibn al·Mansur, Zaida yZoraida (Bernat, Maria i Gràcia).

Suggerim finalment que acabi la visita pujant a bord del seu vehicle a la muntanya del Salvador. Des de la seva esplanada, construïda al peu del santuari de la patrona de la Ciutat la Mare de Déu del Lluch (suggestiva talla realitzada en el 36 per A. Ballester), contemplarà la ciutat en el seu marc natural de la Rribera. A aquesta hora, el crepuscle arrencarà els últims reflexos a la bronzejada pineda de la torre del santuari.

ALZIRA SENSE PRESSES: ITINERARIS MONUMENTALS

II.1.El pont de Ferro, El Raval de Santa Maria, La Creu Coberta, El pont del Riu Verd, La Mar de Sant Bernat. Si li plau al visitant pot realitzar aquest trajecte a peu o en bicicleta. El punt de trobada serà el Pont de Ferro, que possibilita creuar el Xúquer camí d'Algemesí.

Aquesta obra d'enginyeria, dissenyada en la primera dècada del segle XX va substituir l'accés a la Vila que abans de la demolició del pont gòtic de Sant Gregori es feia per aquest punt. El seu límit, molt llarg, de 72 metres, el converteix en la més atrevida ostentació de l'època, ja que supera en longitud a les contemporanis de Sueca, Cullera, Gabarda i el de doble arcada d'Albalat. El fet d'haver-se restaurat fa poc li augura un llarg futur. La plàcida corre Xúquer, encara que en ocasions es desborda a les crescudes de tardor. Creuant el pont podem visitar el Raval de Santa Maria. Assenyalada amb el nombre 30 del seu carrer localitzar la capella del Crist de la Verge Maria, amb un grup escultòric que ens portarà a la memòria la tradició del Crist epònim de l'immoble. Al juliol de 1993 es va entronitzar una talla de la mateixa advocació al temple de Santa Caterina.

A penes 2 quilòmetres ens separen de la Creu Coberta. Una tradició local assenyala que va ser aixecada on se suposa que va morir Jaume I camí de València. O pot ser es limiti a ser una de les múltiples creus aixecades al terme pels repobladors cristians com a testimoni de la nova fe. Desconeguda la seva cronologia exacta, la seva forma gòtic-mudèjar s'ha conservat admirablement arran de la feliç restauració l'any 1961 per Francisco Pons Sorolla. El de dues cares Creu, en guardamans originals, mostra el crucifix i Santa Maria.

Podem tornar a Alzira pel camí rural que arrenca davant la Creu. Aquest ens apropa al pont del riu Verd (Rio Verde) o del Riuet dels Ulls. Com que documentalment es pot aventurar la concessió de la construcció en les Corts de Montsó de 1553 presidides per l'emperador Carles I, és igualment coneguda amb el nom d'aquest monarca. L'únic arc que té, molt afectat per les contínues riuades, va ser restaurat fa uns anys amb sobrietat i economia de mitjans. Consolidat, és l'únic pont que perviu des de l'època foral. Abans de tornar a la Vila, seguint el camí de l'estació en direcció a Benimuslem, tirarem per una via senyalitzada amb el rètol: “Santuari de Sant Bernat”. En aquest paratge s'aixecava el convent de Trinitaris. Pertany a aquesta Ordre custodiar les relíquies dels germans màrtirs. L'any 1980 es va edificar un funcional ermitori. A escassos metres podem localitzar el punt en que segons la tradició va tenir lloc la mort de Sant Bernat i les seves germanes. L'any 1956 va ser reposat l'edicle conegut des de llavors com la “Pileta de Sant Bernat”.

II.2.La Vila: Ogiva Santa Maria, Circuit Amurallado.
Un mesquí testimoni rememora l'emplaçament del demolit temple gòtic de reconquesta de Santa Maria. Jaume I, conqueridor de Alyazira, triar aquest temple com a possible sepulcre eventual si li arribava l'hora de la mort estant a l'illa. Gradualment arruïnat al llarg del segle XIX, va ser arrasat en 1936; tan sols subsistir una torre que va ser demolida en 1957. Proposem al visitant que efectuï un recorregut pel que va ser circuit emmurallat de Alyazirat. Caminant per l'avinguda Luis Suñer baixarem al parc de l'Aràbia Saudita per contemplar una aproximació del que van ser les emmurallades defenses de l'illa. La torrassa millor conservat és el que confronta amb la travessia Saludador.

Continuem per l'avinguda dedicada a l'industrial alzireny, i poc abans d'arribar a la plaça del Regne, hi ha les restes d'un altre tram emmurallat, recuperat de manera fortuïta a demolir l'antic mercat. Pot el visitant davant d'aquests murs i torrasses, endevinar i deduir la potència dels terraplens produïts arran dels sediments fluvials i intramurs, pel creixement de la Vila al edificar nous habitatges després de la demolició de les precedents. Abans de girar a l'esquerra, segons anem, per recuperar la memòria del primitiu recinte pel carrer de Faustino Blasco, podemos contemplar el Monument al Llaurador. Farem l'itinerari emmurallat passejant pels carrers de Faustino Blasco, Santa Teresa i Ronda d'Algemesí. Alternen al llarg d'aquests habitatges restaurades encertadament altres “dispar” urbanístics.

Tornarem les trobar-, al final del paseo, amb el Xúquer i el fèrric pont. Li proposem ara, si disposa de temps, que es “perdi” pels carrers i placetes de la Vila. Aquesta tot i el deteriorament, conserva encara l'encant dels nuclis medievals.

II.3.La Casa de la Vila. Església Santa Caterina.
Conformen aquests dos immobles, Gairebé confrontat, els millors conjunts monumentals de la Vila.

Hem d'acomodar la nostra visita a l'horari litúrgic de l'Església i l'administratiu de l'Ajuntament i proveir-, per documentar la visita, de les separates publicades en “Algezira”(“La Casa de la Vila i les seves obres d'art”, nombre 2 i nombre 3), en les quals es recullen les vicissituds dels immobles i de tot el interès històric atresoren. Pel que fa a la Casa de la Vila, proposem al visitant a seguir aquestes pautes: Contemplació dels estils artístics compresos en la crugia noble, des de les places del Sufragi i de Casasús. Valoració de l'espai del vestíbul, pati i escalinata d'accés a la primera planta. Visita al Saló Noble i despatx de l'Alcaldia per admirar les escultures i pintures. Accés a l'Arxiu. Pintures de la sala d'actes.

Suggerim circumval l'Església de Santa Caterina (carreró del Campanar, places del Carbó i del Sufragi, carrer de la Sang i plaça de la Constitució) per apreciar l'obra antiga (absis, capella major, nau entre contraforts i torre del campanar) i l'ampliació realitzada en 1782 a càrrec de l'antic cementiri. Ja a l'interior, els espais que contenen l'altar neobarroc de Sant Bernat, la capella major, les capelles entre contraforts i la cúpula sobre petxines. Davant de la interessantíssima façana barroca s'aixeca el monument a la Constitució, i en els voltants, alguns immobles modernistes-historicistes de major excel·lència d'Alzira.

II.4.Los casilicis del pont de Sant Bernat. El Cercle Alzireny. Les Escoles Pies Casa de la Cultura. Temples i Oratoris.
Assimilada la lectura de les dades bàsiques compreses en “Alzira en un dia”, ens permetem recordar-li al viatger que determinats àmbits responen a un horari específic. La Gallera i la Casa de la Cultura es troben obertes pràcticament tot el dia, mentre que als recintes religiosos es pot accedir en els intervals anterior i posterior a les pregàries i actes litúrgics. Incinerat l'any 1936 i el patrimoni sagrat, es limita en l'actualitat a pintures i escultures de dispar qualitat, i atenen els Passos processionals, Imatges dels patrons (Sant Bernat i les germanes y la Mare de Déu de Lluch), titulars dels temples o advocacions pròpies del barri.

Arquitectònicament, si excloem el de l'Encarnació, monestir desamortitzat que acull l'Hospital Municipal i el Temple, la resta van ser construïts en les últimes dècades: Sant Joan Baptista (d'estètica historicista. 1948-1955), Sants Patrons (de complexa remodelació. 1966) Mare de Déu de Lluch (de traça funcional. 1966), Sagrada Família (diàfana i senzilla. 1966). A l'inqüestionable valor sentimental de les ermites dedicades al Crist de la Mare de Déu Maria i Sant Judes Tadeu i al pragmatisme dels oratoris de les escoles de la Sagrada Família (1964) Els clients allà Sants (1976), se sobreposa per la novetat de les formes i la concepció espacial els oratoris del col·legi de la Puríssima (1970) y de la Llar de Teresa Jornet (1963.1967).

EXCURSIONS AL LLARG DEL TERME MUNICIPAL

III.1.La Muntanyeta del Salvador (Santuario de la Mare de Déu del Lluch) y Muntanya Assolada (Poblat de l'Edat de Bronze).
Plàcida resultarà al visitant l'ascensió a la moderada lloma del Salvador. Ve de gust pujar pel vessant i és més còmode envoltar en un vehicle per la cinta d'asfalt. Si opta per la muntanya arribarà a l'esplanada per la monumental Creu de Ferro, erigida el primer any del passat segle XX, i des d'on es veurà al fons la façana del Santuari marià, construït entre els anys 1924 i 1965 amb les aportacions dels alzirenys. Ultimada recentment la decoració interior i coronada la torre per un metàl·lic pinacle, mostra en el seu cambril la bella iconografia de Santa Maria del Lluch, inspirada talla sortida de la gúbia d'Antonio Ballester l'any 1940. L'ampli mirador va ser utilitzat en ocasió excepcional com a heliport sobre el qual van aterrar a 1982, resultat de la riuada-pantanada, S.S. Joan Pau II i SS. MM. els Reis d'Espanya D. Joan Carles i la Sra. Sofia. A la part posterior del temple es va alçar un antiquíssim ermitori dedicat inicilmente a San Salvador i ulteriorment a Santa Maria del Lluch. En 1995, el municipi va reposar a la zona enjardinada de la plaça de la Generalitat el bust de bronze de l'insigne novel·lista Vicent Blasco Ibañez, llaurat en pedra en 1935 Per Victor-Hino. Aquest monument testifica l'anterior, modelat en bronze per l'alzireny Enric Casterà Masiá l'any 1933 i recupera la major part de les pedres que conformen la peanya de l'emplaçament dedicat a Jaume I a la plaça de Sant Judes Tadeu. Es recuperava així la memòria de l'autor que immortalitzés a 1901, en la seva novel·la “Entre tarongers”, la vida provinciana i rural de la ciutat riberenca.
Si la Muntanyeta del Salvador constitueix el mirador per gaudir d'una bella panoràmica de les Riberes del Xúquer, en vehicle podríem accedir a l'incomparable turó de la Urbanització Sant Bernat-La Murta per apreciar, en cas d'interessar l'arqueologia, el poblat de l'Edat de Bronze de la Muntanya Assolada. Aquest jaciment, modèlicament excavat des de l'any 1978, està proporcionant als estudiosos valuosa documentació referent a un poblat de l'Edat de Bronze valencià (1700 A.C.). En curs de l'excavació-consolidació, està terminantment prohibit passejar pel jaciment, però des dels voltants podrem contemplar l'extraordinària vista de la Serra de Corbera amb el Tallat Roig, el Pla del Xúquer i la vall de la Murta.

III.2. Les tres valls: Aigües Vives, La Caixa, La Murta. El monestir dels Jerònims.
Si bé la Ciutat d'Alzira, a causa de les catàstrofes naturals i de la qüestionable política urbanística, manca de major interès, per contra, l'entorn natural, tot i haver patit diversos atemptats ecològics, manté prou atractives amb una esplendor que es manifesta en les tres valls. Iniciarem el recorregut pel d'Aigües Vives que enllaça la comarca de la Ribera Alta i la Safor mitjangant la Valldigna on es pot visitar el que va ser monestir cistercenc.

Des d'allà, ascendint al Portixol, tindrem a l'esquerra els contraforts de la serra de les Agulles ia la dreta la imponent voluminositat de l'antany monestir agustí d'Aigües Vives. Deixarem enrere l'antiga pedania per creuar l'Estret, i abans d'accedir a Alzira superada la factoria de gelats, vorejarem la Muntanyeta del Salvador i accedirem a la vall de la Casella. Tot i la desforestació ocasionada pels últims incendis, resulta atractiva per l'agrest de la seva orografia i la bondat del bosc baix; després de reposar forces al restaurant podem observar en un ampli tancat alguns cérvols. Al tercer de les valls, el de la Murta, a uns set quilòmetres d'Alzira, s'arriba des de diversos punts. El camí més espectacular és el que baixa en fort pendent des del Respirall; un altre itinerari el conforma, superada la Alquerieta, agafar la dreta i continuar en línia recta o vorejar el cementiri. A la finca forestal, en l'epicentre de la qual se situen les romàntiques ruïnes de Santa Maria. Al seu interès botànic, greument afectada per un tallafocs i desafortunat, cal afegir l'arqueològic, representat per les ruïnes del monestir jerònim i dels primitius habitacles dels eremites. De l'apogeu aconseguit al segle XVI, subsisteix encara, encara que en lamentable estat, part de la crugia de la nau del temple i la torre dels coloms. La desamortització va sembrar la seva ruïna. L'any 1990 va ser adquirit pel poble d'Alzira i després d'anys de desídia, es va plantejar la consolidació de les ruïnes. Com a colofó ​​a inspirar als transeünts a prendre, emulant als necessitats que buscaven la caritat monacal, l'itinerari que enllaça les tres valls. La companyia d'un muntanyenc expert facilitarà el recorregut d'aquesta atractiva ruta que respon al nom de Pas del Pobre. S'haurà de partir de la pedania d'Aigües Vives i creuar la serra de les Agulles per una cota situada entre els 368 i 480 metres, per baixar cap a la Casella i arribar a la Murta superant el Pas del Pobre. Puc assegurar que qui ho camini guardarà en les retines i en els pulmons el millor que té la Ciutat.

III.3.Senderismo a Alzira.

Aquí us donem a conèixer diversos itineraris de senderisme que es poden realitzar. Els temps estan calculats segons les possibilitats d'un excursionista mitjà, i poden cobrir-se amb un mínim de preparació física.

[Des de La Murta][Des de La Casella][Des Vilella i Materna]

Des de La Murta

La vall de la Murta es troba a la Ribera, a la Serra de Corbera, entre les serres del Cavall Bernat i de la Murta. Per les restes arqueològiques trobades a la Muntanya Assolada i en diverses coves, sabem que va ser habitada des de la prehistòria. Els monjos jerònims van fundar un important monestir en aquesta vall, les restes serviran com a punt de partida dels itineraris que us presentem en aquesta guia. Més, cal afegir que la Murta és una planta característica d'aquest lloc i que actualment està protegida.

Des de La Casella

La vall de la Casella es troba a la serra de Corbera,entre les serres de les Agulles, La Murta i el Cavall Bernat. Els moviments orogènics van fer, fa ja milers d'anys, que els materials calcaris i dolomítics que integren aquestes muntanyes adquirissin formes espectaculars i capritxoses, com són els pics de les Agulles, La Creu, La Ratlla o la morfologia càrstica del Pla del Barber.

Des Vilella i Materna

Les partides de Vilella i Materna, com tantes altres de la Ribera, van ser habitades des de molt antic. Les sendes i els camins que travessen els camps de tarongers uneixen antics horts, molts dels quals van ser construïts per la burgesia terratinent del segle passat, i són una bona mostra de l'arquitectura i la forma de viure tradicional de la nostra comarca.

Alzira en un dia | Presses fill Alzira | Excursions pel terme

Per sol·licitar més informació:
Regidoria de Cultura i Educació. Sobresortir·lentíssim Ajuntament d’Alzira. Tel.: 962 400 450 (centraleta)