Descobreix la història

El terme municipal alzireny ha estat poblat des de la prehistòria. Els jaciments arqueològics ens mostren nombrosos llocs habitats. Del Paleolític són ” Les Cases de Xixerá” i ” La Cova d’Alfons”; del Neolític ” La Cova de les Aranyes”; i ” La Cova dels Gats” (totes dues amb gots campaniformes molt interessants); de l'Edat de Bronze ” La Muntanya Assolada” i “Les Cases de Montcada”; de l'època romana ” El Sequer de Sant Bernat” i la “Necròpoli del camí d’Albalat”.

lamurtaEls orígens d'Alzira resulten, però, indeterminats. Historiadors i estudiosos han manifestat les seves opinions de manera diferent. Per a alguns, la ciutat és la successora de la Sucro Ibèrica; altres incideixen que és fundació netament musulmana. La veritat és que el topònim reflecteix clarament la circumstància geogràfica de l'antiga vila; un nucli de població emmurallat i envoltat per les aigües dels rius Xúquer i Barxeta.

Durant el domini musulmà, Alzira va ser una població tan important que va arribar a tenir Governació pròpia. Amb els almoràvits, va ser focus destacat en diverses rebel·lions contra els cristians, i amb l'intent d'unificació almohade, va passar a declarar partidària d'aquests. Nombroses alqueries s'escampaven pel territori alzireny. La vila comptava amb diverses portes d'accés, com la Porta Reial, la de la Trinitat, la dels Jueus; així com cases de bany, mesquites, molins, etc.. Jaume I la va prendre per als cristians, incorporant a la civilització occidental, el 30 de desembre de 1242.

jaumeEl rei aragonès, que sentia especial predilecció per la vila, li va atorgar infinitat de privilegis, entre els quals destacava el de mer i mixt imperi, amb jurisdicció en causes civils i criminals sobre 42 pobles, i li va donar també en propietat la Sèquia Reial.

Vinculades al regnat de Jaume I són les fundacions dels monestirs d'Aigües Vives (1268), Sant Agustí (1270) i Sta. Mª Magdalena (1273), i la construcció, probablement sobre mesquites, de les Esglésies de Santa Maria i Santa Caterina.

El rey Alfonso I concedió a la villa, el 29 d'abril de 1286, la celebració de fira des del dia de Sant Llorenç fins a finals d'agost. Durant l'època foral Alzira va prendre part activa en la Guerra de la Unió, va participar com a vila real en les Corts del regne i va jugar un paper destacat en el compromís de Casp.

En 1501 el rei Ferran II va disposar que la fira es traslladés del 15 de Maig al 15 de juny, fonamentant-la en el fet que al mes de maig havia comerç de sedes i fruites.

Van tenir convent a Alzira els jerònims (Santa Maria de la Murta, 1401), les Agustines (Santa Lucia, 1536), les franciscanes (Santa Bàrbara, 1539), els trinitaris (Sant Bernat, 1558), els caputxins (l'Encarnació 1614), etc.

vasoLa crisi dels segles XVI i XVII va ser patent en la vila. A la recessió econòmica general es van unir altres factors que van repercutir de forma directa i van contribuir a empitjorar encara més la situació. D'una banda, segregació de Carr, Guadassuar i Algemesí redució la capacitat econòmica; per un altre, l'expulsió dels moriscos, amb les conegudes i greus seqüeles.

Durant la Guerra de Successió la vila es va declarar partidària de l'arxiduc Carles i es va convertir en plaça d'armes. Va ser seu durant algun temps de la Junta de València. Vencedor el borbó Felip V, va abolir els furs i privilegis municipals.

platEn 1820 es va crear el partit judicial d'Alzira, que va durar fins 1823, en què va ser erigida la Governació, que va comprendre 42 pobles i va durar fins 1837, en què de nou va ser restaurat el partit judicial. A mitjan segle, concretament el 9 d'abril de 1853, llegó el ferrocarril a Alzira. El 8 d'agost de 1876, Alfons XII, en consideració a la importància que, per l'augment de la població i el desenvolupament de la indústria i el comerç, havia aconseguit la vila, li va concedir el títol de Ciutat. En 1885 Alzira es va prestar a l'insigne metge Jaime Ferrán perquè experimentés la vacuna anticolèrica.

Entre els fills il·lustres d'Alzira destaquen els poetes Ibn Jafadja, Ibn Ibn al-Zaqqaq i Tomlus; els eclesiàstics Joan Vich i Gilabert Martí; els escriptors Gascó de Siurana, Francesc Palanca i Josep Joaquim Casassús; el Mestre d’Alzira, pintor renaixentista de l'escola valenciana i el pintor, Teodoro Andreu, deixeble de Joaquim Sorolla.

L'Arxiu municipal.


codexL'Arxiu Municipal d'Alzira constitueix el llegat patrimonial més important de la nostra ciutat. Localitzat en la quarta planta de l'edifici de l'Ajuntament és lloc de trobada d'investigadors que consulten i treballen el seu valuós fons, un tresor fonamental per conèixer i entendre l'evolució i el desenvolupament de la nostra ciutat i d'altres pobles de la comarca. Entre la documentació que guarda cal destacar la sèrie de pergamins de la Cancelleria Reial, la col·lecció dels “Llibres dels Actes dels Jurats e Concell”, el repertori de Protocols Notarials, els Padrons de la Sèquia Reial, així com uns quants còdexs especials entre els quals mereixen enumerar els Privilegis de la vila, les ordenances municipals i, sobretot, el “Privilegis de treball Taronja de València”. Catalogat i inventariat successivament i entre d'altres per Roc Chabàs, Vicente Pelufo i José Mª Parra, està a diposició de qualsevol ciutadà i foraster que vulgui aprofundir en el passat antic i recent, així com consultar expedients, butlletins, etc. Des de l'Arxiu s'impulsa la microfilmació dels documents antics, es recupera premsa i documentació gràfica i escrita, es fomenta la investigació, mitjançant la convocatòria de beques, i es divulga la història del nostre poble a través de la revista d'estudi històrics comarcal “Al-Gezira”. Recentment s'ha incorporat a la seva biblioteca auxiliar el fons “Aterrat – Giner” constituït per prop d'un miler de volums, la majoria de caràcter històric, geogràfic i lingüístic.