|
|
|
 |
|  Alzira és una ciutat enclavada a la comarca de la Ribera, a la província de València. La dita comarca rep el seu nom per estar conformada al llarg del va riure del Xúquer. Així mateix, en la distribució política territorial actual, es distingix entre Ribera Alta i Ribera Baixa, la primera situada a la vessant més alta del riu i la segona, compresa pels territoris més baixos i per la desembocadura del riu.
| |
| | SITUACIÓ
GEOGRÀFICA | | | |
| | | | 
La
Ribera Alta té una extensió de 841.87 Km2 i un total aproximat
d'habitants al voltant dels 300.000. Alzira és la capital administrativa
d'aquesta comarca i el seu terme supera la extensió de 111'46 km2. El terme
municipal d'Alzira limita amb els de Guadassuar, Algemesí i Polinyà
de Xúquer al Nord; Tavernes, Benifairó, Simat i Carcaixent al Sud;
Corbera, Llaurí i Favareta a l'est i Benimuslem, Alberic i Massalavés
a l'oest.
Alzira
compta, en l'actualitat, amb més de 41.083 habitants. El municipi,
situat entre els 14-20 m. sobre el nivell del mar, es troba entre els meridians
3º 10' i 3º 23' de longitud oest y els paralels 39º 4' i 39º
11' de latitud Nord.
El
nucli de població, es troba en la seua major part a la dreta del riu i
ho formen un nucli central i modern (antic llit del Xúquer i Barxeta i
antic arraval de Sant Agustí); la part antiga (la Vila), i els barris de
les Barraques (antic arraval de Santa Maria), l'Alquerieta, la Montañeta,
el Torrexó, la Garrofera i un annex: la Barraca d'Aigües Vives.
Orogràficament destaquen
les serres de Corbera, la Murta i les Agulles, entre les quals es disposen les
valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, amb altures màximes
en el Tallat Roig (394 m.), la Creu del Cardenal (543 m.), les Orelles de ase
(592 m.) i la Ratlla (625 m.).
El
seu clima és típicament mediterrani, suau i temperat, normalment
sense temperatures extremes ni a l'hivern ni a l'estiu. Les pluges són
escasses i molt irregulars, ja que a períodes de gran sequera seguixen
pluges torrencials.
Compta
amb excel·lents vies de comunicació, la qual cosa facilita
l'accés des de qualsevol direcció. Travessen el terme de Nord a
Sud la carretera de València a Xátiva, de la qual ix un ramal cap
a Favareta, i la línia Valencia-Almansa del ferrocarril. d'est a oest passa
la carretera de Tavernes de la Valldigna a Llíria per Xiva.
| |
| SITUACIÓ
SOCIOECONÒMICA | | |
| | | |  Alzira,
econòmicament, presenta un equilibri entre els tres sectors productius.
L'agricultura era, fins fa pocs anys, l'activitat més important, on destacava
el cultiu de la taronja, del qual es tenen notícies com a factor agromercantil
en el segle XVI. A finals del XVIII i principis del XIX va començar a ser
cultiu intensiu, i al costat de les primitives plantacions, que corresponien a
la varietat "comuna", van eixir altres com la "navel", "sanguina",
"verna" etc. Són 62.000 Les fanecades que en el terme d'Alzira
es dediquen al cultiu de cítrics, terme que ocupa el primer lloc en el
total del país; per això Alzira és coneguda com "el
bressol de la taronja". A més dels cítrics, estan els conreus
d'horta tradicional. La indústria, desenvolupada espectacularment a partir
dels anys 60 i com a conseqüència de la crisi agrària, compta
amb importants fàbriques dedicades a la producció avícola,
gelats, paper, tints, filatures, cartonatges, construcció, mobles, impressió,
begudes i un sector subsidiari de la producció agrícola. Finalment,
el sector dels serveis és conseqüència d'altres dos, i el seu
desenvolupament paral·lel se manifesta en la quantitat d'oficines bancàries,
agències, concessionaris, funcionariat, comerç, etc. | |
| | | | | | | |
| |
