|
|
|
 |
| |  La celebració de la Setmana Santa revist a Alzira característiques extraordinàries i ha vist reconeguda la seua importància en haver-se-li concedit el títol de Festa d'Interès Turístic Nacional en 1988.
|
|
| | LA
TRADICIÓ DE LA SETMANA SANTA |
|
 La tradició d'aquestes celebracions queda testimoniada a l'Arxiu Municipal ja en el segle XVI. En l'època medieval ja es celebraven les solemnitats pròpies de la Passió i la Mort de Crist amb gran esplendor. La fundació d'una capella, denominada "de la Sang", va centrar el culte propi. En aquesta es va fundar la primera de les confraries (la de la Preciosísima Sang del nostre Senyor Jesucrist o de la Mare de Déu de la Soletat).
Amb posterioritat, al llarg de quatre segles, en un procés continu, es va anar incrementant el nombre de confraries i confrares fins a arribar a l'actual etapa on es van reorganitzar les distintes confraries i es van constituir altres noves: Santa Faç, Sant Espolie, Captura del Senyor, Crist de l'Agonia, Coronació d'Espines i Sant Sopar, fins al nostre dies, que s'han fundat noves germandats, les més recents les del Sant Calze, Maria Mare, Santa Maria Magdalena Camí del Sepulcre del Senyor i un pas que agrupa a la Junta de Confraries: la Santa Cruz. En l'actualitat són 18 les Confraries i Germandats, amb 25 passos i la participació aproximada de més de 7000 confrares.
La imatgeria manté, en general, una estètica uniforme i de postguerra, amb obres d'Antonio Ballester, Carmelo Vicent, Antonio Genoll Rabasa i Royo, Rausell i Llorens, i Gaspar i Pérez, entre altres.
La celebració de la Setmana Major d'Alzira ha transcendit l'àmbit merament local. Prova d'això és que la festa va ser declarada en 1988 com d'Interès Turístic Nacional i això, entre altres coses, per la tradició que té entre els habitants dels pobles de la comarca i encara de la província. Han contribuït a això diversos factors entre els que mereix citar-se la recuperació del Pregó, en la dècada dels 80, acte que acosta a la ciutat a personalitats de prestigi de l'àmbit religiós, social i cultural. Altres peculiaritats de la celebració alzireña són els Dossers, arreglaments, motius d'ornamentació de les Imatges que caracteritzen les escenes pròpies de cada u dels Passos, adorns de les Imatges de la Passió en els quals es desborda imaginació i art, tot amb la intenció d'exaltar el grup escultòric i moure la pietat dels visitants. Igualment, les processons característiques de la ciutat, fan distinta i única a la comarca aquesta Setmana Santa Alzirenya.
|
| | |
 La Pasqua es commemora a Alzira
amb les típiques jornades campestres. Les muntanyes i urbanitzacions pròximes
a la ciutat (la Casella, la Murta, la Barraca, la Montañeta, les urbanitzacions
del Respirall, Sant Bernat i el Forn de Carrascosa, entre altres) i els horts
es troben molt concorreguts de jóvens i adults que encara volen les cometes
i, entre jocs i cançons, es mengen la "mona". El tercer diumenge
de maig té lloc al santuari marià de la Montañeta del Salvador
l'ofrena de flors i fruits a la patrona de la Ciutat, la Mare de Déu del
Lluch. Al juny, habitualment el primer diumenge del mes, se celebra la popular
Romeria a les ruïnes del monestir de la Murta. L'històric cenobi que
va albergar els pares jerónimos és evocat pels alzireños
que es delecten en una completa jornada campestre. També té lloc
la missa en honor de Santa Maria de la Murta. La seua Imatge presidix tots els
actes i en el transcurs de la missa es repartix el tradicional pa beneït.
A poqueta nit, els romers tornen a la ciutat.
| |
| | | |
| |
