|
|
|
 |
| |
| | | |
Aquesta
pàgina designada a la descripció de la ciutat i els
seus monuments els invita a recrear-se i descobrir la capital de
la Ribera. Únicament haurà de deixar-se portar per
les tres propostes ací descrites, i en cas de desitjar més
informació sobre les rutes o els monuments, tan sols amb
un clic en les paraules acolorides la podrà obtindre.
|
|
| | I.
ALZIRA EN UN DÍA | | | |
| | | |
Li
proposem com a punt de partida del nostre itinerari de vianant que
ho inicie en el Parc
d'Arabia Saudita. Ubicat aquest al principi de l'avinguda
Luis Suñer, ens permetrà constatar la immediatesa del
Xúquer (Xúquer), va riure que antigament rodejava Alyazirat,
i contemplar uns 255 metres de parets murallades i torrasses, restaurats
en 1973, del que fora recinte islàmic. Des d'aquest punt podem
localitzar enfront del quarter de la Guàrdia Civil una ogiva
gòtica, relíquia del demolit temple de Santa Maria.
S'obri avui en dia una diagonal que en altres temps enllaçava
els dos ponts de pedra que possibilitaven creuar la Vila. Conformen
aquests els carrers majors de Santa Maria, Santa Llúcia,
Sant Roc, i Santa Caterina.
 La
Vila, actualmente en lamentable estat per les recents inundacions
de 1982 i 1987, acollia entre el recinte murallat el nucli urbà
de major excel·lència i personalitat de la ciutat. El
vianant podrà descobrir fatxades de vivendes rurals típiques
i mostres d'un historiacismo modernista lligat a la burgesia terratinent.
Li suggerim parar-se davant de dos portals: el del que fora convent
de les
Llúcies i el del número 29 del carrer
Sant Roc. La primera, que donava accés al primitiu hospital
d'Alzira, està lligada a la magnanimitat del mecenes Pere Esplugues.
De la seua fatxada renaixentista assenyalaríem el barrat escut
de la Vila; de la segona, l'harmonia de les seues dovelles.
Dels en altres temps nombrós quadros ceràmics (patronímiques
estacions del via crucis), pocs subsisteixen des de 1882. Arribarem
a la doble replaça del Carbó-Sufragi i Cases-els seus,
que ens permetrà contemplar en tota la seua magneficiencia
la Casa
Consistorial de Alzira. Construïda entre els anys
1547 i 1603, acollix en el seu cruixia noble elements gòtics,
renaixentistes i barrocs. Li suggerim una visita ràpida a l'interior,
del qual destaquen en gran manera el Saló Noble i l'Arxiu Municipal.
El Saló, ubicat en la primera planta, custòdia un variat
conjunt d'obres d'art.
Destaca el retaule
de Sant Silvestre que data del 1597 pintat per Vicent Requena i restaurat
encertadament en 1992. Acompanya a aquesta peça de primer orde,
un Apostolat gòtic del cercle del mestre de Vilafermosa, i
diversos llenços que comprenen antològicament la trajectòria
de l'alzireny Teodor Andreu Sentamans. Una monumental "Inmaculada",
procedent de l'extint convent de Santa Bárbara, és la
millor peça escultòrica. En la plaça de Santa
Catalina, davant del monument a la Constitució,
antic monument als caiguts remodelat per Leonardo Borrás, s'alça
la fatxada barroca del temple homònim a la plaça. Aquest
immoble, d'eclèptica arquitectura, uneix amb certa harmonia
traços gòtics, renaixentistes i barrocs. Conserva per
als riberencs, segons la tradició històrica documentada,
en broncínies escultures, les relíquies dels germans
sarraïns Sant Bernat, Maria i Gràcia, patrons de la ciutat.
Adossada a la fatxada que recau a les places del Sufragi-Carbó,
crida l'atenció, pel seu arriscat equilibri, la torre-espadanya
del temple.Recorrent l'últim tram del carrer
Major, accedim a l'avinguda dels Sants Patrons per a arribar a una
illeta, en la qual subsisteixen els edicles del que fora pont de Sant
Bernat. S'ubiquen en dos
casilicis coronats per escultures de les advocacions
masculines i femenines, Sant Bernat, Maria i Gràcia. Alçats
en 1717 pels canonges Jaume Cervera i Nicolau Bas, van ser esculpits,
a partir dels dissenys de Leonardo Juliol Capuz, per Francisco Vergara
el Vell. Arruïnats en 1936, Antoni Ballester va remodelar les
escultures perdudes o mutilades, que serien esculpides en el taller
d'Elies Cuñat.
 Si
desitgem continuar el nostre itinerari a peu, podeu observar l'apartat
quiosc de la plaça Major, executat en el taller de X. Claur,
que ha traduït en ceràmica la iconografia d'Alzira recreada
per l'alzireny Ricardo Fluixà. D'aquest pintor té la
Cooperativa "l'Agrícola", una excel·lent col·lecció
d'històrics paisatges locals. Podríem
suggerir-los igualment visitar el Cercle
Alzireny, denominat comunmente pels seus orígens
com La Gallera. Aquest colossal immoble, enfront de les Escola Pia,
testimonia l'esplendor de la burgesia terratinent alzirenya. Iniciada
la construcció en 1885, mostra en els salons Àrab i
Valencià l'eclecticismo historicista, Les
Escueles Pies (antic convent de Sant Agustí,
1270-1936) acull actualment dependències de la Casa de la Cultura.
La bella forma de la seua fatxada té continuïtat en el
pati porticado, en l'escalinata d'accés a les distintes plantes
i en alguns murs claustrals.La
biblioteca, el Museu local, l'emissora de ràdio municipal,
la sala d'exposicions i diverses sales d'usos múltiples ocupen
les seues dependències. A les afores de la Ciutat es localitzen
alguns temples parroquials: La
Encarnación, Sant
Joan o Sants Patrons. Del primer, antic convent dels
Caputxins, destaca, al costat de la seua estructura barroca, un espectacular
retaule ceràmic o el Pas processional que representa l'Oració
de Jesús a l'Hort.
En el temple de
Sant Joan Baptista interessa valorar el conjunt de les seues peces
escultòriques, i dels Sants Patrons la totalitat de les seues
vidrieres, en les quals Antonia Mir ha historiat brillantment la biografia
d'Hammad Ibn al Mansur, Zaida yZoraida (Bernat, María i Gràcia).
Li suggerim finalment
que acabe la visita pujant a bord del seu vehicule a la muntanya del
Salvador. Des de la seua esplanada, construïda al peu del santuari
de la patrona de la Ciutat la Mare
de Deu del Lluch (suggestiva talla realitzada
en el 36 per A. Ballester), contemplarà la ciutat en el seu
marc natural de la Rribera. A aquesta hora, el crepuscle arrancarà
els últims reflexos en la bronzejada pinada de la torre del
santuari. |
|
| | |
| |
ALZIRA
SENSE PRESSES: ITINERARIS MONUMENTALS |
|
|
| | | |
II.1.El
pont de Ferro, El
Arrabal de Santa María, La
Creu Coberta, El
pont del Riu Verd, La
Pileta de Sant Bernat. Si le place al visitante puede realizar
este trayecto a pie o en bicicleta. El punto de encuentro será el Puente
de Hierro, que posibilita cruzar el Xúquer camino de Algemesí.
 Esta
obra de ingeniería, diseñada en la primera década del siglo
XX sustituyó el acceso a la Vila que antes de la demolición
del puente gótico de Sant Gregori se hacía por este punto.
Su linde, muy largo, de 72 metros, lo convierte en la más atrevida ostentación
de la época, ya que supera en longitud a sus contemporaneos de Sueca, Cullera,
Gabarda y el de doble arcada de Albalat. El hecho de haberse restaurado hace poco
le augura un largo futuro. El Xúquer corre plácido, aunque en ocasiones
se desborda en las crecidas otoñales. Cruzando el puente podemos visitar
el Arrabal de Santa María. Señalada con el número 30 de su
calle localizamos la capilla del Crist de la Verge María, con un
grupo escultórico que nos traerá a la memoria la tradición
del Cristo epónimo del inmueble. En Julio de 1993 se entronizó una
talla de igual advocación en el templo de Santa Catalina. A
penas dos kilometros nos separan de la Creu Coberta. Una tradición
local señala que fue levantada donde se supone que murió Jaume
I camino de Valencia. O puede ser se limite a ser una de las multiples cruces
levantadas en el término por los repobladores cristianos como testimonio
de la nueva fe. Desconocida su cronología exacta, su forma gótico-mudejar
se ha conservado admirablemente a raiz de la feliz restauración en el año
1961 por Francisco Pons Sorolla. La Cruz bifronte, sobre fuste original, muestra
el crucifijo y Santa María.
Podemos volver a Alzira por el camino rural que arranca ante la Cruz. Éste
nos acerca al puente del riu Verd (rio Verde) o del Riuet dels Ulls.
Como que documentalmente se puede aventurar la concesión de la construcción
en las Cortes de Montsó de 1553 presididas por el emperador Carlos I, es
igualmente conocida con el nombre de este monarca. El único arco que tiene,
muy afectado por las continuas riadas, fue restaurado hace unos años con
sobriedad y economía de medios. Consolidado, es el único puente
que pervive desde la época foral. Antes de volver a la Vila, siguiendo
el camino de la estación en dirección a Benimuslem, tiraremos por
una vía señalizada con el siguiente rótulo: "Santuari
de Sant Bernat". En este paraje se levantaba el convento de Trinitaris.
Pertenece a esta Orden custodíar las relíquias de los hermanos mártires.
En el año 1980 se edificó un funcional ermitorio. A escasos metros
podemos localizar el punto en que según la tradición tuvo lugar
la muerte de Sant Bernat y sus hermanas. En el año 1956 fue repuesto
el edículo conocido desde entonces como la "Pileta de Sant Bernat".
 II.2.La
Vila: Ogiva de Santa María, Circuito
Amurallado. Un
mezquino testimonio rememora el emplazamiento del demolido templo gótico
de reconquista de Santa María. Jaume I, conquistador de Alyazira,
eligió este templo como posible sepulcro eventual si le llegaba la hora
de la muerte estando en la isla. Gradualmente arruinado a lo largo del siglo XIX,
fue arrasado en 1936; tan solo subsistió una torre que fue demolida en
1957. Proponemos al visitante que efectue un recorrido por el que fuera circuito
amurallado de Alyazirat. Caminando por la avenida Luis Suñer bajaremos
al parque de Arabia Saudita para contemplar una aproximación de lo que
fueron las amuralladas defensas de la isla. El torreón mejor conservado
es el que confronta con la travesía Saludador.
Proseguimos por la
avenida dedicada al industrial alzireño, y poco antes de llegar a la plaza
del Reyno, están los restos de otro tramo amurallado, recuperadas fortuitamente
al demoler el antiguo mercado. Puede el visitante ante estos muros y torreones,
adivinar y deducir la potencia de los terraplenes producidos a raiz de los sedimentos
fluviales e intramuros, por el crecimiento de la Vila al edificar nuevas
viviendas después de la demolición de las precedentes. Antes de
girar a la izquierda, según vamos, para recuperar la memoria del primitivo
recinto por la calle de Faustino Blasco, podemos contemplar el Monument al
Llaurador. Haremos el itinerario amurallado paseando por las calles de Faustino
Blasco, Santa Teresa y Ronda de Algemesí. Alternan al largo de estas viviendas
restauradas acertadamente otros "disparates" urbanísticos.
Volveremos a encontrarnos,
al final del paseo, con el Xúquer y el férrico puente. Le proponemos
ahora, si dispone de tiempo, que se "pierda" por las calles y placitas
de la Vila. Ésta a pesar del deterioro, conserva todavía
el encanto de los núcleos medievales. II.3.La
Casa Consistorial. Iglesia
se Santa Catalina. Conforman
estos dos inmuebles, casi confrontados, los mejores conjuntos monumentales de
la Vila. Hemos
de acomodar nuestra visita al horario litúrgico de la Iglesia y al administrativo
del Ayuntamiento y proveernos, para documentar la visita, de las separatas publicadas
en "Algezira"("La Casa Consistorial y sus obras de arte",
número 2 y número 3), en las cuales se recogen las vicisitudes de
los inmuebles y de cuanto interés histórico atesoran. Por lo que
se refiere a la Casa Consistorial, proponemos al visitante a seguir estas pautas:
Contemplación de los estilos artísticos comprendidos en la crugia
noble, desde las plazas del Sufragio y de Casassús.
Valoración del espacio del vestíbulo, patio y escalinata de acceso
a la primera planta. Visita al Salón Noble y despacho de la Alcaldía
para admirar las esculturas y pinturas. Acceso al Archivo. Pinturas de la sala
de actos. Sugerimos
circunvalar la Iglesia de Santa Catalina (callejón del Campanario, plazas
del Carbó y del Sufragi, calle de la Sang y plaza
de la Constitución) para apreciar la obra antigua (ábside, capilla
mayor, nave entre contrafuertes y torre del campanario) y la ampliación
realizada en 1782 a cargo del antiguo cementerio. Ya en el interior, los espacios
que contienen el altar neobarroco de Sant Bernat, la capilla mayor, las capillas
entre contrafuertes y la cúpula sobre pechinas. Enfrente de la interesantísima
fachada barroca se levanta el monumento a la Constitución, y en los alrededores,
algunos inmuebles modernistas-historicistas de mayor excelencia de Alzira.
 II.4.Los
casilicios del puente de Sant Bernat. El
Círculo Alzireño. Las
Escuelas Pías Casa
de la Cultura. Templos y Oratorios. Asimilada
la lectura de los datos básicos comprendidos en "Alzira en un día",
nos permitimos recordarle al viajero que determinados ámbitos responden
a un horario específico. La Gallera y la Casa de la Cultura se encuentran
abiertas prácticamente todo el día, mientras que a los recintos
religiosos se puede acceder en los intervalos anterior y posterior a los rezos
y actos litúrgicos. Incinerado en el año 1936 el patrimonio sacro,
se limita en la actualidad a pinturas y esculturas de dispar calidad, y atienden
a los Pasos procesionales, Imágenes de los patronos (Sant Bernat i les
germanes y la Mare de Déu de Lluch), titulares de los templos o advocaciones
propias del barrio. Arquitectónicamente,
si excluimos el de la Encarnación, monasterio desamortizado que acoge el
Hospital Municipal y el Templo, el resto fueron contruidos en las últimas
décadas: Sant Joan Baptista (de estética historicista. 1948-1955),
Sants Patrons (de compleja remodelación. 1966) Mare de Déu
de Lluch (de traza funcional. 1966), Sagrada Familia (simple y diáfana.
1966). Al incuestionable valor sentimental de las ermitas dedicadas al Crist
de la Verge María y Sant Judes Tadeu y al pragmatismo de los
oratorios de los colegios de la Sagrada Familia (1964) y Sants Patrons
(1976), se sobrepone por la novedad de las formas y la concepción espacial
los oratorios del colegio de la Purísima (1970) y de la Llar
de Teresa Jornet (1963.1967).
| | | | |
| |