.
 




 
   
  Aquesta pàgina designada a la descripció de la ciutat i els seus monuments els invita a recrear-se i descobrir la capital de la Ribera. Únicament haurà de deixar-se portar per les tres propostes ací descrites, i en cas de desitjar més informació sobre les rutes o els monuments, tan sols amb un clic en les paraules acolorides la podrà obtindre.

 
 I. ALZIRA EN UN DÍA 
   
  Li proposem com a punt de partida del nostre itinerari de vianant que ho inicie en el Parc d'Arabia Saudita. Ubicat aquest al principi de l'avinguda Luis Suñer, ens permetrà constatar la immediatesa del Xúquer (Xúquer), va riure que antigament rodejava Alyazirat, i contemplar uns 255 metres de parets murallades i torrasses, restaurats en 1973, del que fora recinte islàmic. Des d'aquest punt podem localitzar enfront del quarter de la Guàrdia Civil una ogiva gòtica, relíquia del demolit temple de Santa Maria. S'obri avui en dia una diagonal que en altres temps enllaçava els dos ponts de pedra que possibilitaven creuar la Vila. Conformen aquests els carrers majors de Santa Maria, Santa Llúcia, Sant Roc, i Santa Caterina.

La Vila, actualmente en lamentable estat per les recents inundacions de 1982 i 1987, acollia entre el recinte murallat el nucli urbà de major excel·lència i personalitat de la ciutat. El vianant podrà descobrir fatxades de vivendes rurals típiques i mostres d'un historiacismo modernista lligat a la burgesia terratinent. Li suggerim parar-se davant de dos portals: el del que fora convent de les Llúcies i el del número 29 del carrer Sant Roc. La primera, que donava accés al primitiu hospital d'Alzira, està lligada a la magnanimitat del mecenes Pere Esplugues. De la seua fatxada renaixentista assenyalaríem el barrat escut de la Vila; de la segona, l'harmonia de les seues dovelles. Dels en altres temps nombrós quadros ceràmics (patronímiques estacions del via crucis), pocs subsisteixen des de 1882. Arribarem a la doble replaça del Carbó-Sufragi i Cases-els seus, que ens permetrà contemplar en tota la seua magneficiencia la Casa Consistorial de Alzira. Construïda entre els anys 1547 i 1603, acollix en el seu cruixia noble elements gòtics, renaixentistes i barrocs. Li suggerim una visita ràpida a l'interior, del qual destaquen en gran manera el Saló Noble i l'Arxiu Municipal. El Saló, ubicat en la primera planta, custòdia un variat conjunt d'obres d'art.

Destaca el retaule de Sant Silvestre que data del 1597 pintat per Vicent Requena i restaurat encertadament en 1992. Acompanya a aquesta peça de primer orde, un Apostolat gòtic del cercle del mestre de Vilafermosa, i diversos llenços que comprenen antològicament la trajectòria de l'alzireny Teodor Andreu Sentamans. Una monumental "Inmaculada", procedent de l'extint convent de Santa Bárbara, és la millor peça escultòrica. En la plaça de Santa Catalina, davant del monument a la Constitució, antic monument als caiguts remodelat per Leonardo Borrás, s'alça la fatxada barroca del temple homònim a la plaça. Aquest immoble, d'eclèptica arquitectura, uneix amb certa harmonia traços gòtics, renaixentistes i barrocs. Conserva per als riberencs, segons la tradició històrica documentada, en broncínies escultures, les relíquies dels germans sarraïns Sant Bernat, Maria i Gràcia, patrons de la ciutat. Adossada a la fatxada que recau a les places del Sufragi-Carbó, crida l'atenció, pel seu arriscat equilibri, la torre-espadanya del temple.Recorrent l'últim tram del carrer Major, accedim a l'avinguda dels Sants Patrons per a arribar a una illeta, en la qual subsisteixen els edicles del que fora pont de Sant Bernat. S'ubiquen en dos casilicis coronats per escultures de les advocacions masculines i femenines, Sant Bernat, Maria i Gràcia. Alçats en 1717 pels canonges Jaume Cervera i Nicolau Bas, van ser esculpits, a partir dels dissenys de Leonardo Juliol Capuz, per Francisco Vergara el Vell. Arruïnats en 1936, Antoni Ballester va remodelar les escultures perdudes o mutilades, que serien esculpides en el taller d'Elies Cuñat.

Si desitgem continuar el nostre itinerari a peu, podeu observar l'apartat quiosc de la plaça Major, executat en el taller de X. Claur, que ha traduït en ceràmica la iconografia d'Alzira recreada per l'alzireny Ricardo Fluixà. D'aquest pintor té la Cooperativa "l'Agrícola", una excel·lent col·lecció d'històrics paisatges locals. Podríem suggerir-los igualment visitar el Cercle Alzireny, denominat comunmente pels seus orígens com La Gallera. Aquest colossal immoble, enfront de les Escola Pia, testimonia l'esplendor de la burgesia terratinent alzirenya. Iniciada la construcció en 1885, mostra en els salons Àrab i Valencià l'eclecticismo historicista, Les Escueles Pies (antic convent de Sant Agustí, 1270-1936) acull actualment dependències de la Casa de la Cultura. La bella forma de la seua fatxada té continuïtat en el pati porticado, en l'escalinata d'accés a les distintes plantes i en alguns murs claustrals.La biblioteca, el Museu local, l'emissora de ràdio municipal, la sala d'exposicions i diverses sales d'usos múltiples ocupen les seues dependències. A les afores de la Ciutat es localitzen alguns temples parroquials: La Encarnación, Sant Joan o Sants Patrons. Del primer, antic convent dels Caputxins, destaca, al costat de la seua estructura barroca, un espectacular retaule ceràmic o el Pas processional que representa l'Oració de Jesús a l'Hort.

En el temple de Sant Joan Baptista interessa valorar el conjunt de les seues peces escultòriques, i dels Sants Patrons la totalitat de les seues vidrieres, en les quals Antonia Mir ha historiat brillantment la biografia d'Hammad Ibn al Mansur, Zaida yZoraida (Bernat, María i Gràcia).

Li suggerim finalment que acabe la visita pujant a bord del seu vehicule a la muntanya del Salvador. Des de la seua esplanada, construïda al peu del santuari de la patrona de la Ciutat la Mare de Deu del Lluch (suggestiva talla realitzada en el 36 per A. Ballester), contemplarà la ciutat en el seu marc natural de la Rribera. A aquesta hora, el crepuscle arrancarà els últims reflexos en la bronzejada pinada de la torre del santuari.
 
  
  ALZIRA SENSE PRESSES: ITINERARIS MONUMENTALS  
 

II.1.El pont de Ferro, El Arrabal de Santa María, La Creu Coberta, El pont del Riu Verd, La Pileta de Sant Bernat. Si le place al visitante puede realizar este trayecto a pie o en bicicleta. El punto de encuentro será el Puente de Hierro, que posibilita cruzar el Xúquer camino de Algemesí.

Esta obra de ingeniería, diseñada en la primera década del siglo XX sustituyó el acceso a la Vila que antes de la demolición del puente gótico de Sant Gregori se hacía por este punto. Su linde, muy largo, de 72 metros, lo convierte en la más atrevida ostentación de la época, ya que supera en longitud a sus contemporaneos de Sueca, Cullera, Gabarda y el de doble arcada de Albalat. El hecho de haberse restaurado hace poco le augura un largo futuro. El Xúquer corre plácido, aunque en ocasiones se desborda en las crecidas otoñales. Cruzando el puente podemos visitar el Arrabal de Santa María. Señalada con el número 30 de su calle localizamos la capilla del Crist de la Verge María, con un grupo escultórico que nos traerá a la memoria la tradición del Cristo epónimo del inmueble. En Julio de 1993 se entronizó una talla de igual advocación en el templo de Santa Catalina.

A penas dos kilometros nos separan de la Creu Coberta. Una tradición local señala que fue levantada donde se supone que murió Jaume I camino de Valencia. O puede ser se limite a ser una de las multiples cruces levantadas en el término por los repobladores cristianos como testimonio de la nueva fe. Desconocida su cronología exacta, su forma gótico-mudejar se ha conservado admirablemente a raiz de la feliz restauración en el año 1961 por Francisco Pons Sorolla. La Cruz bifronte, sobre fuste original, muestra el crucifijo y Santa María.

Podemos volver a Alzira por el camino rural que arranca ante la Cruz. Éste nos acerca al puente del riu Verd (rio Verde) o del Riuet dels Ulls. Como que documentalmente se puede aventurar la concesión de la construcción en las Cortes de Montsó de 1553 presididas por el emperador Carlos I, es igualmente conocida con el nombre de este monarca. El único arco que tiene, muy afectado por las continuas riadas, fue restaurado hace unos años con sobriedad y economía de medios. Consolidado, es el único puente que pervive desde la época foral. Antes de volver a la Vila, siguiendo el camino de la estación en dirección a Benimuslem, tiraremos por una vía señalizada con el siguiente rótulo: "Santuari de Sant Bernat". En este paraje se levantaba el convento de Trinitaris. Pertenece a esta Orden custodíar las relíquias de los hermanos mártires. En el año 1980 se edificó un funcional ermitorio. A escasos metros podemos localizar el punto en que según la tradición tuvo lugar la muerte de Sant Bernat y sus hermanas. En el año 1956 fue repuesto el edículo conocido desde entonces como la "Pileta de Sant Bernat".

II.2.La Vila: Ogiva de Santa María, Circuito Amurallado.
Un mezquino testimonio rememora el emplazamiento del demolido templo gótico de reconquista de Santa María. Jaume I, conquistador de Alyazira, eligió este templo como posible sepulcro eventual si le llegaba la hora de la muerte estando en la isla. Gradualmente arruinado a lo largo del siglo XIX, fue arrasado en 1936; tan solo subsistió una torre que fue demolida en 1957. Proponemos al visitante que efectue un recorrido por el que fuera circuito amurallado de Alyazirat. Caminando por la avenida Luis Suñer bajaremos al parque de Arabia Saudita para contemplar una aproximación de lo que fueron las amuralladas defensas de la isla. El torreón mejor conservado es el que confronta con la travesía Saludador.

Proseguimos por la avenida dedicada al industrial alzireño, y poco antes de llegar a la plaza del Reyno, están los restos de otro tramo amurallado, recuperadas fortuitamente al demoler el antiguo mercado. Puede el visitante ante estos muros y torreones, adivinar y deducir la potencia de los terraplenes producidos a raiz de los sedimentos fluviales e intramuros, por el crecimiento de la Vila al edificar nuevas viviendas después de la demolición de las precedentes. Antes de girar a la izquierda, según vamos, para recuperar la memoria del primitivo recinto por la calle de Faustino Blasco, podemos contemplar el Monument al Llaurador. Haremos el itinerario amurallado paseando por las calles de Faustino Blasco, Santa Teresa y Ronda de Algemesí. Alternan al largo de estas viviendas restauradas acertadamente otros "disparates" urbanísticos.

Volveremos a encontrarnos, al final del paseo, con el Xúquer y el férrico puente. Le proponemos ahora, si dispone de tiempo, que se "pierda" por las calles y placitas de la Vila. Ésta a pesar del deterioro, conserva todavía el encanto de los núcleos medievales.

II.3.La Casa Consistorial. Iglesia se Santa Catalina.
Conforman estos dos inmuebles, casi confrontados, los mejores conjuntos monumentales de la Vila.

Hemos de acomodar nuestra visita al horario litúrgico de la Iglesia y al administrativo del Ayuntamiento y proveernos, para documentar la visita, de las separatas publicadas en "Algezira"("La Casa Consistorial y sus obras de arte", número 2 y número 3), en las cuales se recogen las vicisitudes de los inmuebles y de cuanto interés histórico atesoran. Por lo que se refiere a la Casa Consistorial, proponemos al visitante a seguir estas pautas: Contemplación de los estilos artísticos comprendidos en la crugia noble, desde las plazas del Sufragio y de Casassús. Valoración del espacio del vestíbulo, patio y escalinata de acceso a la primera planta. Visita al Salón Noble y despacho de la Alcaldía para admirar las esculturas y pinturas. Acceso al Archivo. Pinturas de la sala de actos.

Sugerimos circunvalar la Iglesia de Santa Catalina (callejón del Campanario, plazas del Carbó y del Sufragi, calle de la Sang y plaza de la Constitución) para apreciar la obra antigua (ábside, capilla mayor, nave entre contrafuertes y torre del campanario) y la ampliación realizada en 1782 a cargo del antiguo cementerio. Ya en el interior, los espacios que contienen el altar neobarroco de Sant Bernat, la capilla mayor, las capillas entre contrafuertes y la cúpula sobre pechinas. Enfrente de la interesantísima fachada barroca se levanta el monumento a la Constitución, y en los alrededores, algunos inmuebles modernistas-historicistas de mayor excelencia de Alzira.

II.4.Los casilicios del puente de Sant Bernat. El Círculo Alzireño. Las Escuelas Pías Casa de la Cultura. Templos y Oratorios.
Asimilada la lectura de los datos básicos comprendidos en "Alzira en un día", nos permitimos recordarle al viajero que determinados ámbitos responden a un horario específico. La Gallera y la Casa de la Cultura se encuentran abiertas prácticamente todo el día, mientras que a los recintos religiosos se puede acceder en los intervalos anterior y posterior a los rezos y actos litúrgicos. Incinerado en el año 1936 el patrimonio sacro, se limita en la actualidad a pinturas y esculturas de dispar calidad, y atienden a los Pasos procesionales, Imágenes de los patronos (Sant Bernat i les germanes y la Mare de Déu de Lluch), titulares de los templos o advocaciones propias del barrio.

Arquitectónicamente, si excluimos el de la Encarnación, monasterio desamortizado que acoge el Hospital Municipal y el Templo, el resto fueron contruidos en las últimas décadas: Sant Joan Baptista (de estética historicista. 1948-1955), Sants Patrons (de compleja remodelación. 1966) Mare de Déu de Lluch (de traza funcional. 1966), Sagrada Familia (simple y diáfana. 1966). Al incuestionable valor sentimental de las ermitas dedicadas al Crist de la Verge María y Sant Judes Tadeu y al pragmatismo de los oratorios de los colegios de la Sagrada Familia (1964) y Sants Patrons (1976), se sobrepone por la novedad de las formas y la concepción espacial los oratorios del colegio de la Purísima (1970) y de la Llar de Teresa Jornet (1963.1967).